2- TROBADES TIC: les TIC i els nostres fills/es

Jornada 3ª: comunicació i socialització amb les TIC

La 3ª trobada TIC l’hem dedicada a l’ús de les TIC com a eines de comunicació i socialització. La socialització és un àmbit on les TIC hi tenen un paper cada cop més important, de forma progressiva a partir del 9-10 anys.
Quan parlem de formes de comunicar-nos i socialitzar amb les TIC es visualitzen dos grans grups: telèfons mòbils i ordinadors, tot i que són dos mons que tendeixen a convergir.

El mòbil com a aparell és un signe d’estatus entre els adolescents. No qualsevol mòbil “val”, perquè les prestacions entre els diferents tipus de mòbil poden variar moltíssim, i es valoren els que tenen més capacitats per fer funcionar aplicacions d’Internet respecte als que són més senzills (només trucades i SMS).

Hi ha un ús cada com més alt del mòbil per fer xats perquè és gratuït en alguns casos: xat de BlackBerry per exemple, o WhatsApp en mòbils amb tarifa plana. El SMS té també el seu ús, sobretot amb mòbils sense Internet / sense tarifa plana, però tens el risc dels fraus per SMS (subscripció il·legal a serveis de SMS push).

S’ha de deixar clar que el telèfon mòbil és responsabilitat del nen, com qualsevol altra cosa de la seva propietat, però que no pel fet de tenir un telèfon mòbil hi ha barra lliure per fer-hi de tot. D’aquesta manera podem prevenir-ne un mal ús, com una despesa excessiva. Pot ser convenient limitar el consum del mòbil, per exemple fixar un consum mensual.

Pel que fa a la socialització fent servir ordinadors, el fet de tenir ordinador a l’aula (per exemple a l’institut) fa que tenir l’ordinador en un lloc públic de la casa o limitar-ne molt l’ús es complica una mica més ja que és necessari per estudiar / fer deures. De la mateixa manera si l’ordinador és una eina bàsica d’estudi, limitar l’ús de xarxes socials pot ser complicat, sobretot perquè té conflicte amb feines que ha de fer (estudis, deures de l’escola).

Les tecnologies mòbils promouen el fer diverses coses alhora, i això pot ser més un destorb que una ajuda en segons quins casos. Una competència a ensenyar és la de saber concentrar-se en fer una cosa alhora, i deixar la resta per després.

Hi ha programes per controlar remotament què fa un ordinador de la casa tipus VNC i Remote Desktop Connection, que poden ajudar a saber què s’hi està fent, tot i no tenir l’ordinador “a la vista”.

La passió “extrema” pel Facebook o segons quines tecnologies pot ser una cosa semblant a les addiccions que un adolescent sempre ha tingut alguna època de la seva vida i ser una cosa totalment passatgera.

Una manera de limitar l’ús d’internet pot ser tancar el router a partir de certa hora o com va apuntar un pare per il·lustrar un cas extrem, prendre el router d’allà on està normalment a partir de certa hora i posar-lo sota el coixí 🙂

La confiança acaba sent la base per controlar l’ús i mal ús , perquè les limitacions tecnològiques sempre es poden superar d’alguna manera.

Enllaços d’interès:

Consells sobre l’ús de webcams de pantallasamigas

Videos amb consells sobre precaucions quan es fan servir webcams (molt clar i entenedor per grans i petits)

Estudi d’INTECO sobre menors i ús de teléfons mòbils

Nota de premsa de l’UE sobre perills de l’ús excessiu de dispositius mòbils per excès d’exposició a microones

La vanguardia: L’UE estudia prohibir els mòbils i les xarxes Wi-Fi als centres educatius

_________________

Jornada 2ª: videojocs

El darrer 17 de març ens vam trobar uns quants pares i mares al Butiklan novament per a parlar de les TIC i com les fan servir i afecten els nostres fills, però també respecte a nosaltres mateixos com a usuaris i sovint desinformats 🙂

El tema en aquesta ocasió eren els videojocs i cadascú va comentar quins son els que els seus fills i amics propers juguen, com quan i quant. Entre els més petits trobem per exemple el Club Penguin, una mena de xarxa social per a nens amb diversos entreteniments on hi juguen molt els d’entre 7 i 11 anys, i que de vegades implica que els fills puguin demanar una mica de crèdit real, diners en poca quantitat que els ajuda a avançar en fases o tenir nous objectes virtuals. El Zoo Mumba és un altre que potser juguen una mica més grans, basat en una idea similar i també amb molts components d'”enganche” (aquesta paraula va sorgir força) motiu pel qual hi ha nanos que hi juguen sovint.

Un altre tema del que es va parlar bastant va ser la Wii, consola que alguns pares van dir als seus fills els hi havia arribat a crear situacions d’angoixa per voler-hi jugar tota l’estona, i on la solució final havia sigut per exemple limitar l’horari de manera estricte de cap de setmana. En canvi jocs de simulació on s’hi podia afegir l’adult per compartir l’experiència (com ara un de submarinisme, com a hobbie compartit) sembla que fan millor l’experiència i tenen més elements per a que es puguin acompanyar de consells.

En aquest sentit una aportació important també basada en l’experiència va ser la que un pare adopta amb els seus fills, triant sempre jocs que es puguin començar, jugar la partida en pocs minuts i donar-la ja acabada. Per oposició a d’altres que poden durar més temps i per tant generar conflicte si cal deixar a mitges o no es pot arribar al final.

En qualsevol cas, i tot i entendre els riscos i problemes que poden donar, hi havia bastant consens sobre com el videojoc pot tenir un ús social perquè permet jugar a tothom. Una mare per exemple va explicar la bona experiència que creu que a nivell d’aprenentatge i desenvolupament tenia la seva fill amb un joc anomenat MineCraft, de creació de mons. En aquest sentit hi ha tot un àmbit de videojocs per a més grans que ajuda a espavilar-se o aprendre conceptes més adults com administrar diners, una empresa, una ciutat.

També les intervencions d’un pare que és psicòleg va posar sobre la taula idees com que l’addicció al videojoc s’ha d’explicar com qualsevol altre, i cal poder explicar que hi ha temps per tot, fins i tot per avorrir-se. En aquest sentit, també es va parlar que cal emmarcar l’ús del videojoc amb la gestió del temps en general: destinar una estona al videojoc de la mateixa manera que destinem una estona a estudiar o anar a fer un esport, etc. O jocs de resolució de puzzles online.

També en base a la documentació recollida per a la trobada vam parlar de les etiquetes dels jocs on indica l’edat apropiada  i el tipus de joc (codi PEGI), però que es desconeix molt i s’aplica de forma limitada, bé perquè no se’n fa cas o bé perquè el joc es pot baixar online i aleshores no es pot tenir el codi PEGI.

La idea del codi PEGI sorgeix perquè els continguts inapropiats dels videojocs i les addiccions que poden generar no tenen res a veure en franges d’edat de 4 a 8, de 8 a 12 o 12 a 18 anys.

_________________

Jornada 1º: Internet

El passat Dimecres dia 2 de Febrer ens vam reunir un grup de pares i mares de l’escola per a parlar de les noves tecnologies, en concret d’Internet i l’ús que se’n fa a casa i per part dels nostres fills i filles.

L’objectiu, més que no pas escoltar una xerrada d’un expert, era compartir preocupacions, solucions i tendències que observem a casa al voltant d’aquest fenòmen tan important i ràpid, on sovint els consells o situacions que es produeixen són prou nous com per a què valgui més estar al dia entre nosaltres que basar-se en visions individuals (per documentades que siguin).

En aquest sentit, per encetar el debat vam començar la trobada recordant algunes qüestions de l’especial sobre TIC del darrer Ampapa’t (especialment l’entrevista) i repassant algunes dades d’un estudi de l’Observatori INTECO, Estudio sobre hábitos seguros en el uso de las TIC por niños y adolescentes y e-confianza de sus padres (basat en 1.250 enquestes a pares i fills), entre les quals:

Los adultos utilizan Internet con una finalidad, ya sea ésta la realización de una transacción bancaria, la compra de algún producto online, la consulta de las noticias en un periódico o la puesta en común de intereses en un foro. Los niños, en general, se aproximan a Internet de un modo más “natural”. No buscan sólo un servicio, “están” en Internet y lo utilizan para estudiar, para charlar o para escuchar música. Internet constituye una herramienta básica de relación social y de identidad. De hecho, un 75% de los niños y niñas declaran que Internet les gusta “mucho o bastante más que otras cosas”.

Lo que más preocupa a los padres y madres es el riesgo de dependencia o uso abusivo (un 39,5% lo declara de forma espontánea), muy por delante del resto de situaciones: virus informáticos (13,4%), acoso sexual (9,9%), la interacción con desconocidos (9,2%), los timos y fraudes (8,7%) o el acceso a contenidos inadecuados (8,2%).

¿Cómo reacciona el menor ante una situación de riesgo? El 85% de ellos que no es capaz de dar una respuesta. Tan sólo el 1% declara expresamente que pediría ayuda a sus padres. En cambio, cuando se les pregunta a los padres “¿qué crees que haría tu hijo ante una incidencia de seguridad?” más del 30% de los adultos afirman que recurrirían a ellos como primera opción. El dato es contundente.

Parece que los padres se sienten cómodos emprendiendo acciones de tipo técnico o físico referidas al equipo, pero quizás no tanto formulando recomendaciones o incidiendo en aspectos educativos y de comportamiento en Internet. Un indicio más que reafirma la necesidad de disponer de información y pautas de conducta homogéneas para ayudar a los padres en su labor de
supervisión.

Un cop encetat el debat, en paral·lel a la distribució d’un altre document d’INTECO (Guía de menores en Internet para padres y madres) es va parlar dels següents temes:

  • Els nens han nascut amb Internet (son nadius digitals), mentre que els adults ho hem après de grans i per tant sovint estem com “desautoritzats” a educar-ne al respecte.
  • El món real i el món d’Internet permeten molts paral·lelismes a l’hora d’establir precaucions i límits, tot i que amb limitacions pel fet que a Internet hi ha coses que al “món analògic” no hi són de la mateixa manera.
  • Cal educar i educar-nos com a pares i mares en la navegació d’Internet, de la mateixa manera que eduquem en qualsevol altre aspecte de la vida. Un dels consells compartits i on coincidiem uns quants era en que l’ordinador estigui a una habitació com el menjador o la sala d’estar, com un recurs compartit i on tothom pugui veure què s’hi fa (en comptes d’ordinadors d’ús exclusiu a estudis o dormitoris).
  • Cal explicar perquè serveixen les eines que hi ha a Internet, de la mateixa manera que expliquem que un ganivet serveix per tallar, però si el fas servir malament et talla.
  • A banda del que els hi expliquem sobre per què serveix cada eina o tecnologia, perquè en siguin conscients del mal ús (teléfon, ordinador, videojoc, etc), cal predicar-ho amb l’exemple.
  • Alguns pares i mares avisen de l’impacte que està tenint en la franja d’edat de 9-12 anys la xarxa social per a menuts de Club Penguin (posterioment la de Zoomumba de jocs online), on els hi cal connectar-se per què la resta ho fan, i el fet que algunes de les accions requereixin d’un pagament que han d’autoritzar els pares.
  • De vegades els nens poden fer eines que nosaltres fem servir d’una altra manera (per ex. Facebook el fan servir d’una manera totalment lúdica i nosaltres el podem fer servir de manera socialitzadora i/o per feina), o fer servir el xat del Gmail per fer deures (on l’experiència positiva és que alguns s’ajuden remotament mentre els fan, emulant el que després és una competència laboral potent i cada cop més habitual).
  • Facebook: Pot fer que els nostres fills hi perdin molt de temps, fins i tot obsessionar-se (alguns pares van parlar de tenir-lo prohibit excepte caps de setmana) i generar angoixa pel fet de no poder fer-lo servir. En aquest sentit un altre cas comentat era el de nois i noies ja adolescents que si no poden emetre un missatge freqüent d’estatus, piulejant el que estan fent, poden arribar a manifestar ansietat.
  • Una altre qüestió va ser si hi ha manera de limitar un nen que vol apuntar-se a una xarxa social si no té edat mínima. Tècnicament no, tot i que fins els 14 anys no hi poden tenir un compte obert legalment. Aquí la majoria van dir optar per la prohibició i excusa legal, fent-los responsables del fet que fer-ho sense tenir l’edat corresponent és il·legal.
  • Com limitar l’accès/ús excessiu de Facebook o altres planes addictives o de risc? S’ha de limitar tècnicament? Alguns pares opten per desconnectar el router, tot i que llavors es repercuteix en l’accés de la resta, per una banda, i per l’altre hi ha l’accés possible al de un veí. També es va parlar de programes de bloqueig de webs i paraules sense supervisió parental, que sovint tenen el problema de limitar massa l’accés a webs i continguts “normals”, fet pel que els pares que ho havíen provat al cap d’un temps van prescindir-ne.
  • Respecte als drets de propietat intel·lectual, es va parlar de com implícitament els eduquem en el tot gratis amb descàrregues i continguts en línia, fet que per ells és el més normal. De fet es va defensar que l’ús de TV per streaming és quelcom positiu, podem triar el que veuen i sense l’abús habitual de la publicitat.
  • Respecte a temps d’utilització, més que de quantitats de temps autoritzades, vam considerar el criteri de no assignar un temps fix al dia per Internet, sinó temps depenent de l’ús que s’en fa. No és el mateix fer-lo servir per buscar informació per un treball que per jugar o xatejar, per exemple.
  • Connectat amb el tema educatiu i vinculat a activitats de l’escola (tema per a una altra trobada específica), es va parlar de com evitar fer servir Internet per buscar informació i copiar-la cegament, en comptes d’assimilar-la i fins i tot resumir-la per escrit en un paper.
  • També es va demanar per com treballar a casa en la prevenció i solució de casos d’addicció als videojocs (tema que en aquell moment es va posposar per documentar-se també en una altre trobada específica).

Finalment, entre les preguntes i respostes resumides també va haver-hi consultes terminològiques o sobre webs concretes que vam anar resolent entre nosaltres. Transcrivim i enllacem a continuació algunes de les que es van recollir i la seva corresponent definició a la Wikipedia: Programari / Xat del Gmail / Facebook / Twitter / LinkedIn / Tuenti / Fotolog / Spotify.

Abans de tancar la sessió (amb puntualitat, per què mirem de fer trobades àgils 🙂 es va decidir que entre els altres potencials temes d’interès al voltant de les TIC (ús de mòbils, noves tecnologies a l’escola, videojocs, programari de la llar, dispositius tàctils, etc) abordem el proper dia (amb data per determinar) el tema dels videojocs, tot compartint abans per correu electrònic material de guia i anàlisi per a poder participar amb més documentació al respecte.

6 comentaris

  1. la trobada va ser molt positiva i tots els assistents van mostra un interés sincer i ganes de compartir i debatre,
    Enric la intro a la 1ª Jornada TIC va ser de 10+
    Albert aquest post és fantàstic !!
    felicitats a tots i fins la propera!
    🙂

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.