Xerrada a càrrec d’Elena Ramírez (psicòloga de la FAPAC)
Lloc: CEIP L’Arenal de Llevant
Dia: 7 de febrer de 2006
Hora: 21h
La gelosia és un sentiment que forma part de l’ésser humà; no és enveja, o rivalitat, és dubte. I afecta tots els germans. De la mateixa manera que, quan neix un germà, el nen se sent destronat, hi haurà un moment que el petit se n’adonarà que, a diferència del primer, ell no ha estat mai exclusiu, únic, dels seus pares, i anirà sempre a remolc del gran.
Des del punt de vista del germà gran, quan n’apareix un altre, pensa “Ara qui sóc jo? (pel papa i la mama)” o bé “si m’estimen tant, per què un altre?”. De vegades apareix una regressió cap al bebè (pit, cullera, xumet, incontinència). Cal recordar-li que ell també ha estat un bebè (ensenyar-li l’àlbum de fotos i/o vídeo).
Així les coses, cal considerar normals les baralles. Els germans, barallant-se, busquen saber de part de qui estan els adults. També es van diferenciant per trobar la seva identitat i lluiten per l’espai propi. En aquest sentit, la intervenció dels pares ha de ser prudent, de contenció. Entendre que cada fill és diferent, té valor per ell mateix. I que enfadar-se no significa deixar d’estimar.
No els renyem ni castiguem, consolem-los, parlem-los de sentiments, que barallar-se no és divertit; sentit de l’humor, imaginació. En situacions límit, separem-los, escoltem les dues versions, negociem i apliquem conseqüències. Que aprenguin de la renúncia, que retrobin la complicitat de germans.
Cal saber negociar i aprendre a compartir. Quan hi ha conflicte/baralla, millor no definir-se sobre qui té raó, car serà difícil en calent. Millor intervenir de forma prudent (si cal, aturar el conflicte) i més tard tractar de resoldre’l (per exemple, en assemblea familiar).
En síntesi, si sobredimensionem el problema només farem que agreujar-lo. És importantíssim centrar-nos en les relacions entre els infants perquè aquesta època condicionarà el seu futur com a adult.
