Les relacions familiars: els diferents estats emocionals dels infants. Eduardo Gyannini.

RESSENYA DE LA XERRADA (Agustí Clua)

Les relacions familiars: els diferents estats emocionals dels infants. Eduardo Gyannini, psicòleg.  CEIP La Mar Bella. 6 de novembre de 2008.

Des que es neix fins que es mor, hi ha conflictes, per necessitats o interessos que es contraposen als de l’altre. I perquè sorgeixi l’agressivitat, ha d’haver-hi una necessitat frustrada. Els germans, per exemple, es barallen per cridar l’atenció del pare i de la mare, i per a establir-hi complicitats, i menteixen sovint per a aconseguir els seus objectius de plaer. Cal ajudar-los a expressar amb paraules allò que els passa, a demanar ajuda, a buscar solucions. Estimulem les activitats grupals, evitem l’individualisme.
Jugant s’aprèn molt. Apuntem-nos-hi, al joc, fem que vegin en el pare o en la mare, no només aquella persona que els diu el que fan malament, sinó un company de joc.
Participant en el joc, aprofitem per introduir la reparació del dany, el guariment del dolor, com a contraposició a l’agressivitat. Fem que curin aquell dinosaure ferit que, en un principi, era tan malvat. Finalment, iniciem el nen en la idea de la justícia, que se n’adoni del dany que es produeix. Si hi ha càstig, ha de ser proporcional al que es fa. Les sancions s’han de complir sempre.

XERRADA AL BRUSI

El proper dijous 6 de març a les 21 hores, es farà al CEIP Antoni Brusi (Carrer Sardenya, 27) la xerrada Com ajudar els infants a resoldre conflictes de relació amb els companys a càrrec de Dora Ortiz, psicòloga i membre de la FAPAC.

El conflicte forma part de les relacions i no l’hem de veure només com una font de frustració, sinó com una oportunitat per créixer. Resoldre els conflictes de la forma més adient a casa i establir-hi una bona comunicació ajudarà els nostres fills a sentir-se més segurs de si mateixos, a ser capaços de redreçar els malentesos amb els companys, evitar les baralles innecessàries, acceptar els demés i fer-se acceptar.

Germans: entre la rivalitat i l’amor

Xerrada a càrrec d’Elena Ramírez (psicòloga de la FAPAC)
Lloc: CEIP L’Arenal de Llevant
Dia: 7 de febrer de 2006
Hora: 21h

La gelosia és un sentiment que forma part de l’ésser humà; no és enveja, o rivalitat, és dubte. I afecta tots els germans. De la mateixa manera que, quan neix un germà, el nen se sent destronat, hi haurà un moment que el petit se n’adonarà que, a diferència del primer, ell no ha estat mai exclusiu, únic, dels seus pares, i anirà sempre a remolc del gran.

Des del punt de vista del germà gran, quan n’apareix un altre, pensa “Ara qui sóc jo? (pel papa i la mama)” o bé “si m’estimen tant, per què un altre?”. De vegades apareix una regressió cap al bebè (pit, cullera, xumet, incontinència). Cal recordar-li que ell també ha estat un bebè (ensenyar-li l’àlbum de fotos i/o vídeo).

Així les coses, cal considerar normals les baralles. Els germans, barallant-se, busquen saber de part de qui estan els adults. També es van diferenciant per trobar la seva identitat i lluiten per l’espai propi. En aquest sentit, la intervenció dels pares ha de ser prudent, de contenció. Entendre que cada fill és diferent, té valor per ell mateix. I que enfadar-se no significa deixar d’estimar.

No els renyem ni castiguem, consolem-los, parlem-los de sentiments, que barallar-se no és divertit; sentit de l’humor, imaginació. En situacions límit, separem-los, escoltem les dues versions, negociem i apliquem conseqüències. Que aprenguin de la renúncia, que retrobin la complicitat de germans.

Cal saber negociar i aprendre a compartir. Quan hi ha conflicte/baralla, millor no definir-se sobre qui té raó, car serà difícil en calent. Millor intervenir de forma prudent (si cal, aturar el conflicte) i més tard tractar de resoldre’l (per exemple, en assemblea familiar).

En síntesi, si sobredimensionem el problema només farem que agreujar-lo. És importantíssim centrar-nos en les relacions entre els infants perquè aquesta època condicionarà el seu futur com a adult.